El Tren

tren_azul_amarillo
Cargado originalmente por adriamarcet

El tren ha estat quelcom important en la meva vida aquests últims quatre anys. Quatre any d'andanes, víes i vagons espatllats. No ha estat important per la qualitat i el servei que s'ofereixen aquí a Espanya, sinó per les decepcions que m'ha portat una parada i una altra. Potser el millor record de tots aquests viatges diaris en tren són els acompanyats. A les set del matí tothom dorm o ho intenta, i es curiós veure moltes d'aquestes cares juntes, intentat despretat per afrontar un dia nou. Per la meva banda, també dormía o ho intentava, però fixar-se en els acompanyats era una de les coses que més acostumava a fer pel matí. A la tarda, tornant de la universitat i agafant el tren de les 3.20h que sempre arriba tard, només em dedicava a llegir, escoltar música o contemplar el paisatge. De fet, el trajecte Vic-Barcelona es pot dividir en dos grans parts: Barcelona, i la plana de Vic. Quan surts de Barcelona tot són fabriques i indústries més o menys cuidades, però quan passes de Granollers el paisatge es torna verd i gris (gràcies a la boira). Al principi t'esperen algunes grues posades en ordre, i al final, alguns camps vuits i enboirats.

Aquesta fotografía és de l'estació de la Tour de Carol?. No ho recordo molt bé perqué és una estacio perduda als pirineus.

En tot cas, la meva relació amb els trens mai ha estat molt romàntica, suposo perqué l'agafo cada dia i ja ha perdut tot el misticisme que pot arribar a tenir un viatge.