Curt(metratges) I

Digital és un dels quatre curtmetratges de Elías Simón Siminiani dins de la sèrie "conceptos clave del mundo moderno". Tots els curts giren al voltant de conceptes clau de la vida moderna. Per ara, només he trobat aquesta petita peça que explica com i perquè la humanitat va entrar en els entorns virtuals. Es una opinió molt pròpia i podem estar d'acord o no, però val la pena veure'l i reflexionar sobre el tema. El curt ens diu que al ciberespai podem fer tot el que es pot fer al món real i molt més, i que per això el vem crear.

Potser el més interessant d'aquests quatre conceptes clau per entendre el món contemporani és El Tránsito, on s'explica la importància que té el trànsit per les societats desenvolupades. Però per desgràcia encara no està publicat per internet, i només he pogut disfrutar dels últims cinc minuts quan el van fer al programa Versión Española. Si algú el troba que no dubti a comentar-lo.
Sens dubte, un realitzador amb un nom tant curiós i amb tant de talent ens té més que intrigats. Deixo aqui una entrevista per saber quelcom més sobre el seus pensaments.

La brisa de Tarragona, i el nou canal de TDT

Torno a Tarragona, on he viscut tants anys, i recordo moltes coses i també n'aprenc de noves.

El més interessant que m'ha passat avui és el fet d'agafar un tren que estava ple de gent, d'aquells que costa trobar seient i si en trobes te'l roben, i com que no he pagat a Barcelona el revissor m'ha enxampat. Però el bon home m'ha cobrat menys perqué no tenia canvi, així que m'ha sortit bé la jugada. A més, el viatge ha estat entretingut perqué he conegut a una reusenca que m'ha explicat els seus plans de futur, i jo els meus a ella, que són pocs.

Quan he baixat del tren he trobat un diari al peu d'una brossa, un diari gratuït de la comarca tarragonina, i he llegit quelcom sobre un nou canal de televisió a la TDT, el TAC12. Em distrauré ara parlant sobre ell i recopilant informació, ja que pot ser interessant buscar feina en un nou canal.

TAC 12.

El nou canal comptarà amb quatre centre de producció: Tarragona (c/ Rovira i Virgili , 40), el Campus Catalunya de la URV, un centre mòbil situat entre l'Alt Camp i la Conca de Barberà, i un altre als equips dels ajuntaments de varis municipis.
De fet, hi ha un consorci que permet que la Universitat Rovira i Virgili crei contingut pel nou canal, fet pels propis estudiants (agafem-nos fort!).


El consorci TACOALT, amb la col·laboració de la Xarxa de Televisions Locals (XTVL) ha creat la pàgina web oficial, on es pot consultar més informació i veure la programació que es podrà veure al canal 54 de la TDT. El portal ja disposa de videos per veure'n algun exemple, però sembla que no es carreguen prou bé encara. De fet, sembla que els dissenyadors només s'hagi limitat a copiar l'estructura del portal 3caat24, li hagin canviat els colors i el nom i apa. El llistat de programes, evidentment, està vuit. S'embla que la web està enfocada per l'audiència dels principals municipis de la comarca tarragonina, com Montblanc, Salou, Vila-Seca, Torredembarra, Valls, i la capital.

Aquesta mateixa setmana s'ha adjudicat la creació d'uns informatius a dues productores, Pro-Crea de Valls i Mediaframe de Tarragona.

Segons la informació de la pàgina oficial de TAC12, els resposables i titulars d'aquest consorci de comunicació públic són:

[...] un representant de cadascú dels ajuntaments membres. Actualment està presidit per la Tinent-alcalde de l’Ajuntament de Tarragona Begoña Floria, i són vicepresidents la Tinent-alcalde de Valls Núria Segú i l’alcalde de Constantí Josep Ma. Sabaté. També hi formen part Jesús Barragan Tinent-alcalde de l’Ajuntament de Salou, F.Xavier Farriol Tinent-alcalde de l’Ajuntament de Vila-seca, José Oviedo Tinent-alcalde de l’Ajuntament de Torredembarra i Francesc Benet Tinent-alcalde de l’Ajuntament de Montblanc.


Seguiré buscant més informació al respecte, demà.

Les meves veïnes

Aquest és el panorama que es veu desde la finestra de la meva habitació. No és poètic, no és decepcionant, no és il·lustrador de grans reflexions ni de grans decepcions... Són les meves veïnes, les antenes de televisió.
Algun comentari?.

Pd. Per cert, darrere d'aquests pisos abans hi vivia el Loquillo, sí sí, l'autèntic, puc demostrar-ho.

Segona temporada, TRUE BLOOD.

Ja ha tornat la millor de totes les sèries: True Blood. No explicaré res de la sèrie per que cadascú la pugui descobrir per la seva banda. Però buscant per internet, he descobert que casi tots els personatges de la sèrie tènen Twitter, i els pots seguir per saber que estan fent. És una bona idea de promoció. Però el que m'ha semblat més original es que també pots seguir a un habitant desconegut de bon Temps (el poble on passa tota la històrai de True Blood) que descriu alguns rumors que circulen pel carrer. Així tothom pot xafardejar a mesura que avança la sèrie. Hi diu coses interessants per saber més de cada capítol, però també descriu coses com el fastigós pentinat de tres veïnes del poble, o com la olor a peix de la brossa entra per la seva finestra.
Si el voleu seguir visiteu-lo aquí.

El primer capítol de la nova temporada segueix al ritme de la primera. De fet, la incorporació de dos flashbacks aporta un petit canvi de registre, però ja se sap que sense flashbacks els guionistes no poden viure.

N'estarem pendents.

Zemanta, plugin d'edició i navegadors.

Image via CrunchBase

Acabo de descobrir Zemanta, un plug-in per firefox, explorer o Crhome!, que t'ajuda a escriure mails o redactar entrades al teu bloc amb elements visuals i amb una cerca temàtica. El plugin s'intal·la amb dos clicks i en un costat de l'editor de mails o de blocs apareix un petit buscador per facilitar-te la feina. Aquesta entrada está feta amb l'ajut de Zemanta per poder veure el resultat final.
Tot i que encra li falte retocs, com poder buscar notícies relacionades en el teu idioma i no tant sols en anglès, però suposo que anirá millorant amb el temps. D'altra banda, baixar-se zemanta i provar-lo és d'allò més senzill, però el registre no serveix de gaire cosa.

Aqui (amb un sol clic) deixo articles relacionats.

Related articles by Zemanta

• New Zemanta Wordpress plugin and 2.8 compatibility (zemanta.com)
• Zemanta with full Typepad support (zemanta.com)
• Post-release feedback from blogosphere (zemanta.com)

Juan José Saer, un gran autor argentí

Una de les frases d'aquest autor argentí dins de Cicatrices.

No se puede apostar al caos. Y no porque no se pueda ganar, sino porque no es uno el que gana, sino el caos el que consiente.

J.J. Saer. Cicatrices.

Daniel y Laura, la puerta y el cerrojo

Daniel llama a la puerta número 32. Laura mueve el pomo y se asoma poco a poco mientras abre la puerta de su casa. Al final se da cuenta de que es su amigo Daniel, pero no por eso quita el cerrojo que siempre deja puesto, así que se dispone a saludarle a través de la pequeña abertura que queda limitada a presión. Primero Laura mira hacia abajo y dice Hola a Daniel. Intenta no mirarle a la cara y el chico se preocupa. Te pasa algo? pregunta con condescendencia. La chica gesticula con la cabeza y le da a entender a su compañero un no como respuesta, pero momentos más tarda se empieza a reír a carcajadas. No puedo creer que al final fueras a ese programa de mierda!, te vimos toda mi familia y no podíamos parar de reír, Laura sigue hablando entre risas, Fue muy bueno verte ahí haciendo el tonto, intenta tomar aire acabando las últimas risas y se calma. Yo pensaba que no podría caer más bajo y mira..., pero por lo menos ya tengo lo que necesitábamos, mira. Daniel abre la cartera donde quedan medio escondidos dos rollos de billetes de todos los colores conocidos. Por la expresión de Laura, se calcula que es mucho dinero, y poco a poco levanta la cabeza, Estás loco Dani, pensaba que no lo decías en serio. Daniel se queda callado y asiente. No puedo tío, ya sabes que a mi padre no le gustaría, no puedo desaparecer así como así, y la chica mira hacia los lados intentando comprobar que nadie la oye. Pero de repente suena una mano de un joven enfadado golpeando bruscamente contra la puerta. PAM!. Dile a tu padre que salga si tiene huevos! Estoy harto de oír siempre la misma excusa Laura!. La joven ya no sabe donde meterse e intenta contener las lágrimas, aunque tiene la seguridad de que el cerrojo de la puerta puede aguantar ese manotazo tranquilamente, protegida detrás de la madera. Dentro de la casa se oye una voz preocupada, No es nada papá, ha sido el viento, dice Laura. Cuando se gira ya es demasiado tarde para detener a su compañero. Daniel arrea un patadón en el centro de la madera y el cerrojo salta por los aires hasta golpear en la puerta de la nevera, a cuatro metros de distancia de la entrada. Daniel, rabioso, irado e incontrolable camina recto hacia donde quiera que esté el padre de Laura para cantarle las cuarenta y enseñarle su puño. Atraviesan los dos el pasillo y llegan al comedor donde el hombre estaba. Por suerte o por desgracia ese día Daniel no libró ninguna pelea, ni física ni verbal.
El padre de Laura era un señor ciego que empuñaba su bastón hacia el aire mientras el pulso le temblava. Donde estás cobarde?, te puedo oír. Daniel está inmóvil, delante de él, intentando no respirar. Laura le coge de la mano y lo empuja de vuelta hacia el pasillo y hacia la puerta de entrada que ahora estaba del todo abierta. Daniel se aleja pero no deja de mirar al padre de la chica, anda hacia atrás arrastrado por su compañera, para asegurarse que el ciego no empezará a dar bandazos por toda la casa y le alcanzará.
Daniel y Laura vuelven a su punto de partida, ella dentro y él fuera de la casa. Se miran, están demasiado serios para decirse nada. Al momento, Daniel empieza a sacar humo por la boca, pues se da cuenta que la semejante tontería que acaba de hacer le costará más que todo el dinero que tiene en la cartera. Y pensando en el dinero, en la cartera, en ese estúpido programa de televisión al que tuvo que ir para poder ganar la 'libertad' de Laura, de repente dice, Antes mes has dicho que toda tu familia había visto el programa. Laura se queda pensando, y al momento le responde, No, todos no. Daniel y Laura empiezan a reírse desmesuradamente, sin poder parar, lloran y ríen. Parece todo hecho expresamente para ese momento juntos, riéndose con el cerrojo roto y la puerta abierta de par en par.